MISCEL·LÀNIA … RESPIRA!!!

Inaugurem la miscel·lània en català per oferir-te un relat escrit per l’Elena Polanco que et farà perdre la respiració per uns instants. Prova de llegir-lo en veu alta i sabràs de que parlem 😉

T’has trobat alguna vegada sota l’aigua amb la sensació de formar part del líquid element? Sent plenament conscient de la teva respiració, dels batecs del teu cor, del fil dels teus pensaments…Has sentit que podries desfer-te en milers de bocins per formar part de l’energia de la Terra? Doncs això és Respira!, una experiència al·legòricament agònica.

RESPIRA!

Inspirar, expirar, inspirar, expirar, inspirar, expirar. Sembla senzill. El diafragma es contrau, empeny els òrgans cap avall fent augmentar la capacitat de la caixa toràcica. Inspirar. Els músculs es relaxen tornant a la seva posició inicial. Expirar. La pressió és menor que l’atmosfèrica, propiciant l’entrada d’oxigen als pulmons. Inspirar. En repòs les estructures elàstiques recuperen la seva forma inicial. Expirar. L’oxigen és transportat a través dels capil·lars pulmonars fins al torrent sanguini. Inspirar. Els teixits i fluids excreten el diòxid de carboni cap als pulmons. Expirar. La sang arterial arriba a tota velocitat a l’aurícula dreta del cor. Inspirar. Sístole. El ventricle esquerre impulsa la sang bruta cap als pulmons, perquè s’oxigeni. Expirar. Sístole. El cor es relaxa unes dècimes de segon abans de començar de nou a contraure’s. Inspirar. Diàstole.

Sota l’aigua no es pot respirar.

Inspirar. Sístole. Diàstole. Sístole. Diàstole. Expirar. Miro el regulador que porto enganxat a l’armilla del vestit de submarinisme. Vermell. Sístole. Diàstole. Sístole. Diàstole. Inspirar. Inspirar. Inspirar. Quaranta metres d’aigua a sobre meu. Inspirar. Inspirar. Sístole. Diàstole. Sístole. Diàstole. El tronc encefàlic rep el senyal de que no hi arriba prou cabdal d’aire als pulmons. Inspirar. Inspirar. Inspirar. Expirar. Em trec el regulador de la boca. Sístole. Em descordo l’armilla. Diàstole. Baixo la cremallera del vestit de neoprè i em despullo. Sístole. Tanco els ulls i em deixo anar dins del líquid element. Diàstole. La meva pell esmorteïda sota la llum espectral de les aigües. Sístole. Els cabells llargs semblen algues marines. Diàstole. Fa fred. Sístole. Concentro tota la meva energia a les mans. Diàstole. Obro els ulls. Sístole. Diàstole. Una llum blavosa comença a brollar dels meus palmells. Sístole. Diàstole. Sístole. Obro els braços i li dono forma. Diàstole. Em deixo embolcallar per una esfera d’energia que obre les aigües al meu pas. Inspirar. Sístole. Controlo el meu poder i m’elevo lleugera. Diàstole. Les membranes dels alvèols i els capil·lars pulmonars funcionen com a una sola unitat. Inspirar. Expirar. El cor es troba embolcallat per una membrana protectora, el pericardi. Sístole. Diàstole. Les aigües es tanquen al meu pas a mida que avanço. Inspirar. Expirar. Surto a la superfície i tota jo sóc de llum. Inspirar. Expirar. Inspirar. Expirar.

Em desfaig en milions de partícules.

Sóc minúsculs bocins subatòmics.

Fermions, bosons, leptons, àtoms i molècules.

Sóc oxigen.

Liked it? Take a second to support fastfictionpenny on Patreon!

Sé el primero en comentar en «MISCEL·LÀNIA … RESPIRA!!!»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Instagram